Còmics i pau

Jan. Superlópez. La feria de la muerte. Ediciones B, 1994, 2a edición, 1997. ISBN 84-406-3680-6

http://www.tebeosfera.com/Seccion/Muvovum/04/Cabecicubos.htm

Jan. Superlópez. La feria de la muerte. Ediciones B, 2006. ISBN 84-666-2760-X

http://www.zonalibre.org/blog/elcoleccionistadtbos/archives/095255.html

El motiu d’aquesta entrada és una de les 5 historietes que inclou l’àlbum i que porta per títol Nosotros somos los muertos.

Max. Como perros!. Ediciones La Cúpula, 2007. ISBN 978-84-7833-170-0

http://www.entrecomics.com/?p=4241

Peggy Adam. Luchadoras. Editorial Sins Entido, 2007. ISBN 978-84-96722-08-8

http://encuentrosconlasletras.blogspot.com/2007/02/luchadoras.html

Rutu Modan. Metralla. Editorial Sins Entido, 2006. ISBN 978-84-96722-00-2

http://www.entrecomics.com/?p=2356

Joe Sacco. El final de la guerra. Reseñas biogràficas de Bosnia, 1995-96. Planeta DeAgostini, 2005. ISBN 84-674-2517-2

http://www.lacarceldepapel.com/indexblog.php?p=1142

Sacco utilitza dues històries diferents per explicar-nos una mica més de la guerra de Bòsnia.

En la primera, ens relata les vivències del seu amic Sabo. Sabo és de Sarajevo. Pintor, guitarrista de rock i noctàmbul, Sabo és també soldat defensor de la Sarajevo assetjada pels Serbis. Sacco utilitza la seva proximitat amb el protagonista per explicar-nos, una vegada més, la vida enmig de la guerra de Bòsnia i les perspectives de vida dels seus habitants quan aquesta acaba. Com sempre, l’autor utilitza la proximitat humana i la ironia per aconseguir transmetre les pors, angoixes, esperances i contradiccions dels protagonistes de les històries. I com sempre també, Sacco es mostra tant comprensiu i respectuós amb les persones i les seves circumstàncies com crític amb la guerra que els envolta.

En la segona història trobem un Joe Sacco periodista, que ens relata l’aventura viscuda per ell i dos companys periodistes free-lance que es disposen a fer el que calgui per entrevistar Karadzic, el líder dels serbis de Bòsnia, durant el dia de Nadal. Sacco ens ensenya com és la feina del periodista a Bòsnia just després dels acords de Dayton que posaven fi a la guerra de Bòsnia, i aprofita per mostrar-nos les contradiccions internes que viu: per una banda, comparteix la vida a Sarajevo amb familiars de les víctimes del Karadzic criminal de guerra. Per l’altra, quan se’l troba cara a cara, és incapaç de sentir l’odi que creu que ha de sentir cap al dirigent serbi.

Pascal Croci. Auschwitz. Norma Editorial, 2005. ISBN 84-9814-216-4

http://www.holocaust-education.de/?site=ne20051031183812&lp=es

Joe kubert. Fax from Sarajevo. Una historia de supervivencia. Planeta DeAgostini, 1999.

Joe Sacco. Apuntes de un derrotista. Planeta DeAgostini, 2006. ISBN 84-6742032-4.

Entrevista a Joe Sacco

http://www.planetadeagostinicomics.com/worldcomics_detalle.asp?id=11537

Què en podem treure d’aquest còmic?

Joe Sacco ens deleita amb una sèrie d’historietes que ha publicat al llarg de la seva carrera de forma separada. No totes fan referència a la pau o la guerra. Els temes tractats van des de les seves experiències treballant en una biblioteca, fins al sexe, passant per la política o la dieta.

La part central del llibre, però, toca el tema antibel·licista amb 4 històries molt interessants. Les comento una per una:

Cuando las bombas buenas caen sobre la gente mala (1990): escrit i dibuixat just abans de la guerra del Golf, Sacco ens fa un repàs d’uns quants dels bombardejos protagonitzats per Gran Bretanya (1940-45 sobre Alemanya) i els Estats Units (Japó, 1944-45 i Líbia, 1986). Per fer-ho, utilitza cites històriques extretes dels diaris o bé de biografies dels protagonistes d’aquells bombardejos. Sempre des del bàndol que ataca. D’aquesta manera els atacants queden ‘retratats’ amb les seves pròpies paraules, deixant entreveure el cinisme i l’engany dels seus arguments.

Más mujeres, más niños, más deprisa (1990): Sacco empra aquest cop l’experiència de la seva mare, habitant de Malta, que fou bombardejada per italians i alemanys durant la II Guerra Mundial, per mostrar-nos el patiment de les víctimes civils, especialment nens i dones. Sacco retrata la por, la mort, el dolor i, en general les dificultats per a esdevenir persones sota les bombes.

Cómo llegué a amar la guerra (1991): en aquesta ocasió Sacco ens explica com ell va viure personalment l’inici de la Guerra del Golf, el 1990. Comença la seva pròpia obsessió prèvia a l’inici de la guerra pel seu convenciment que la guerra era inevitable i la consciència del patiment que això provocaria. Posteriorment, amb la guerra ja iniciada, ens mostra com va quedar literalment enganxat davant la tele seguint totes les imatges i informacions que donava la CNN, absorbit i deprimit per la pròpia guerra però també, i contradictòriament, fins i tot fascinat pel que passava.

Epílogo: en mi día libre (1991): Sacco ens convida a pensar sobre la possibilitat o no de viure tranquil·lament quan saps que estem en guerra. O que hi ha guerra al món. Aquesta historieta ens explica com Sacco, després d’una temporada intensa enllestint el seu treball sobre la Guerra del Golf, mira de distreure’s fent una mica de turisme per Berlín, mirant d’oblidar la guerra. Però sembla que no tot és tan fàcil…

Guy Delisle. Pyongyang. Astiberri Ediciones. 2a edició , març del 2006. ISBN 8495825945.

http://www.astiberri.com/a_pyongyang.asp

Què en podem treure?

Pyongyang és un còmic que enganya. De bones a primeres, un pot pensar que és només un passeig per l’epidermis d’un país, Corea del Nord, que viu en una dictadura comunista. Al cap i a la fi, l’autor del llibre només hi fa una estada de 2 mesos i, a més, està sota vigilància constant dels guies que l’acompanyen. Per a més inri, aquests semblen totalment adeptes al règim i no se surten ni una coma del paper que tenen adjudicat. En aquestes condicions, sembla impossible saber què hi passa exactament a Corea del Nord.

La gràcia de l’obra està en que el seu autor és capaç de trobar algunes escletxes que permeten ensumar què hi ha al darrera. Darrera les divertides anècdotes, hi ha una aspiració a mostrar allò que no es veu, però que ens permeten intuir aspectes més importants, com ara la manca de llibertat, la fam que pateix el país, la mala distribució de la riquesa o el rentat de cervell que semblen patir els ciutadans nordcoreans.