Llegeixo sobre la pel·lícula Avatar alguns articles.
Sembla que uns cauen de forma estúpida en depressions perquè el món de Pandora de la pel·lícula Avatar no existeix, i altres valoren el seu missatge ecològic i anti-explotació mineral digne de la millor ONG.
Jo, en canvi, vaig sortir amb la sensació que ens acabaven de marcar un altre gol per l’esquadra. M’explico. En una anotació anterior vaig criticar, com tants, el discurs de justificació de la guerra justa de l’Obama en la cerimònia d’entrega del premi Nobel. Doncs bé, Avatar fa exactament el mateix discurs, però aquest cop, sembla que entra amb vaselina, sense fer mal. La guerra és justa si qui la promou és el bo. Cultura de violència en estat pur.
I funciona. I tant si funciona. Ja m’he trobat comentaris del tipus ‘exageres’ quan he fet aquesta observació. Fins i tot vaig veure al programa Cinema 3 un entrevistat que deia que la pel·lícula era molt pacifista. I és que el cine ho té això. Com que t’entra les idees pel cor més que no pas pel cap, cal estar atents i fer consciència del que t’estan dient, no fos cas.
En fi, si voleu pensar-hi més i encara no ho heu fet, aneu a veure-la, que, malgrat tingui un guió massa edulcorat i previsible, distreu eficaçment durant quasi tres hores, i, els efectes especials i la fotografia s’ho valen. Això sí, millor en 3D. I si cerqueu alternatives, feu una ullada a l’exposició Cinema i Paula llista proposada per la Fundació per la Pau, i tindreu 21 propostes de pel·lis de guais.
Més tard, podeu tornar per aquí i comentem la jugada. Si voleu, és clar. Ens veiem. Adéu. Fins ara. Txau. 3/24.
Jo, Toni Viader,
Comentant la pel·lícula a Catalunya Ràdio, Àlex Gorina la va qualificar literalment de BEL·LICISTA…
(salutacions… estava navegant i he passat per aquí…)
Doncs sí, tens raó, és en certa mesura una exaltació de la guerra justa. És la guerra que fan els oprimits, és clar, i de fet sembla una història de les FARC, i potser per això sembla “guerra justa”. Però, al final, no es presenten sempre els partidaris de la guerra com els oprimits?
Un salut!
Estic d’acord amb tu i això que no he vist Avatar.
Molt del cinema nord-americà és propaganda militar.
Però no oblidem que TOTHOM hi participem. Malauradament l’ordre social es basa en la desconfiança i en mirar de preservar la propietat, i de moment no hem trobat una altra manera de fer-ho que per mitjà de la coacció i la repressió.
A gran escala i en un grau molt alt, això és la invasió d’Irak. Tots en sortim beneficiats amb el nostre consum i manteniment del statu quo.
Si volem pau de la bona, hem de començar a qüestionar el nostre consum diari i la nostra desconfiança bàsica de l’altre.
Sí, tens força raó, Meritxell. Un dels temes més interessants que s’estan treballant en aquest sentit és el concepte del ‘Decreixement’.
Però em sembla que sí que hi hem trobat alternatives a la violència. El que passa és que no les apliquem amb prou recursos i constància.
Com va dir Theodore Roszak, ‘La gent prova la noviolència durant una setmana i, quan no funciona, torna a la violència, que no ha funcionat durant segles’.
hola! yo creo todo lo contrario, primer punto, no creo que sea belicista: si hay una guerra y si hay armas pero creo que mas bien refleja la resistencia de un pueblo oprimido por el mas fuerte, (me parecio increible la escena en que los avatar se defienden con arcos y flechas, me recuerda a un conflicto no muy lejano…)yo seria la primera en coger las armas, a veces la revolucion es la solucion, no podemos hablar de paz y amor cuando queman tu casa, violan a tu mujer, matan a tus padres, secuestran a tu hermana…es muy facil criticar la resistencia armada cuando nosotros vivimos en nuestra sociedad del bienestar. ademas las escenas de guerra me parecieron mas bien desagradables, no son escenas de entretenimiento, mas bien te hacen sentir mal, a mi me angustiaron bastante, yo diria que no es una “pelicula tipo” americana donde las escenas de guerra son muestras del poderio armamentistico americano y mas bien la gente se divierte al verlas y comenta cada batalla como si fuera un jueguecito de la play station, ¿quien podria decir que Appocalipsis Now fue una peli belica que hablaba de guerra justa, y cultura de la violencia?este seria un comentario muy desafortunado y totalmente reduccionista ya que en esta pelicula hay que leer entre lineas,y hay mucho mas que guerra y violencia…es mas bien todo lo contrario. a mi Avatar me parecio un peli genial y eso que detesto las superproducciones americanas, pero esta vez tendre que tragarme el orgullo y reconocer un trabajo bien hecho
Karla,
Primer de tot, gràcies pels teus comentaris. Són molt benvinguts i ens ajuden a enriquir el debat. Vaig punt per punt:
1) Que la guerra que fan els oprimits sigui justa, no fa que sigui menys guerra i, per tant, em mantinc en que és una pel·li bel·licista, ja que justifica la resposta violenta.
2) En tots els països on hi ha guerres, hi ha partidaris de la noviolència (Israel-Palestina, Colòmbia, Rwuanda, etc.). Conèixes les Dones de Negre o las Abuelas de la plaza de Mayo? I quasi sempre aquests són víctimes de la violència.
3) Sí, a Avatar la violència és una mica angustiosa, però no massa comparat amb moltes altres pel·lícules (fins i tot americanes). Diria que és més un gran espectacle que altre cosa. De fet, conec nens de 6 anys que hi han anat a veure-la i han gaudit molt de les escenes de guerra.
Seguim…